APLEC DEL CANIGÓ, FOCS DE SANT JOAN I FLAMA DEL CANIGÓ. Cap de setmana abans de Sant Joan.

Aplec del Canigó
L'inici del ritus de foc santjoanenc
Refugi de Cortalets i Cim del Canigó (el Rosselló), Cap de setmana anterior a Sant Joan


Cada any milers de pobles d’arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d’un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

L'origen de la Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.

Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

FESTA MAJOR I BAIXADA DE FALLES, DURRO, VALL DE BOÍ, 17 I 18 DE JUNY.

Durro

Habitants: 95
Altitud: 1.395 m
La població es troba enlairada sobre la vall de la Noguera de Tor i una mica allunyada de les principals vies de comunicació, que han estat la que pujava cap al Port de Caldes i la que baixava del port d’Erta cap a Taüll i Boí. Possiblement l’etimologia sigui el basc Durru “allunyat” mot que té relació amb el basc actual Urruti i Durruti.

Durro va ser una entitat independent fins al 1965, any que es va agregar al municipi de la Vall de Boí. Avui encara, jurídicament, és una Entitat Municipal Descentralitzada juntament amb el nucli de Saraís.

El més destacat és la seva església romànica de la Nativitat del segle XIII., declarada Patrimoni de la Humanitat.
Cal fer menció al seu campanar de cinc pisos de planta quadrada, amb arc llombards, i la portada composta de capitells, columnes i arquivoltes.

En el seu terme es troba l’ermita de Sant Quirc del segle XII, declarada, també, Patrimoni de la Humanitat, en un pujol proper des d’ on es poden apreciar bones visites de la vall.

Festa Major i baixada de falles.

Divendres 17 juny

24:00h ball de festa major amb el QUARTET MEDITERRANEA.

Dissabte 18 juny

20:00h baixada de falles dels més petits.
23:00h baixada de falles.
24:00h ball de festa major amb l’orquestra TANDEM.

La primera baixada de falles del pirineu català
Durro (l'Alta Ribagorça), Cap de setmana del 17 i 18 de juny.

La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu Català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.

La Festa Major de Durro es celebra pels volts del 16 de juny, Diada de Sant Quirc (o sant Quirze) i Santa Julita, patrons d'aquest poble de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. L'altra festa important és el 8 de setembre, en honor a l'altra divinitat protectora del poble, una marededéu que és dins l'església romànica de la Nativitat de Durro. Els actes de la Festa Major de Durro comencen el cap de setmana més proper al 16 de juny i s'allarguen fins el dia 16 de juny, dia de festa local en que té lloc la romeria de Sant Quirc.

La Romeria de Sant Quirc

Un dels actes centrals de la Festa Major de Durro és l'anada en processó fins al turó on hi ha l'Ermita de Sant Quirc, una petita i preciosa ermita romànica situada a les afores d'aquesta població de la Vall de Boí. Els habitants del poble surten del poble a mig matí. Encapçala la comitiva una gran bandera que s'encarreguen de dur els majordoms, fadrins majors o majorals - els organitzadors- de la festa. Una vegada arribats a l'ermita es celebra una missa dedicada als dos patrons del poble, sant Quirze, popularment conegut per sant Quirc, i Santa Julita. Acabada la missa es celebra un àpat popular amb tots els participants de la romeria i un ball de tarda.

La Baixada de Falles

Un altre dels actes més esperats de la Festa Major és la Baixada de Falles de dissabte de festa major. Córrer les falles és un ritus arcaic que té lloc en diferents poblacions del Pirineu català pels volts del solstici d'estiu. El seu origen i funció és desconegut, però hom creu que té relació amb ancestrals ritus de renovació de la vida al camp i amb ritus de pas del jovent. El cicle de baixades de falles comença tradicionalment amb la que té lloc en el marc de Festa Major de Durro, el dissabte més proper al 16 de juny.

Antigament, la Baixada de Falles de Durro tenia lloc la vetlla de sant Quirc, o sigui el 15 de juny, caigués quan caigués durant la setmana. Era un acte d'homenatge als patrons, una ofrena de foc dedicada a sant Quirc. En els darrers temps, i per tal de que hi puguin participar més persones, la Baixada de Falles de Durro s'ha traslladat al dissabte de Festa Major.

La festa comença dies abans, amb els preparatius. Uns quinze dies abans, davant la plaça que hi ha davant l'ermiteta, els fadrins majors construeixen el Faro, un pi alt clavat a terra rodejat de pins menors apuntalats per dalt i aixamplats per baix, formant barraca, i en farceixen l'interior amb trossos de fusta i llenya.

Dies després, el 13 de juny, diada de sant Antoni de Pàdua, els homes del poble construeixen les falles. En aquesta població, les falles són fetes amb un pal de freixe a l'extrem del qual hi ha unes teies de pi lligades amb filferro i claus. Antigament el diumenge abans de la festa els fadrins passaven casa per casa, aplegant la fusta i les teies per a fer la falla. Les teies eren lligades al pal central amb unes redortetes o "rimingueres", una espècie de corda forta tipus liana. En l'actualitat, hi ha una espècie de falles semblants a les rentines, també construïdes al voltant d'un pal central però amb la diferència que a l'extrem del qual hi ha una única teia gran de pi, foradada amb talls de serra mecànica.

La Baixada de Falles infantil

El ritus de la baixada de falles té un pròleg a mitja tarda, quan té lloc la Baixada de Falles infantil. Els nens i nenes del poble i d'altres pobles de la Vall, imiten la baixada dels grans amb unes petites falles que els seus pares els construeixen per a l'ocasió. Pares i nens enfilen el camí cap a l'ermita, s'aturen a mig camí i des d'aquest punt fan mitja volta, encenen les falles i inicien una cercavila amb les teies enceses fins a l'interior del poble. La baixada de falles infantil és la millor garantia de supervivència de la festa i una excel·lent escola de fallaires.

Córrer les falles

A mitja tarda, grups d'homes i joves vinguts d'arreu de la Vall de Boí i de tot Catalunya es congreguen a la plaça major de Durro amb les seves falles. Els que no en tenen en demanen als joves del poble, que sempre en construeixen de més per tal que qui vulgui també pugui córrer les falles amb ells. Quan comença a fer-se fosc, els fallaires inicien a peu i en cotxe el camí fins a l'ermita de sant Quirc. Des d'aquest punt, en què es veu perfectament el poble a baix, els joves, en grups d'afinitats, sopen, beuen, llancen coets i es fan tot tipus de bromes que preparen l'ambient festiu amb què es farà la baixada.

El ritus comença quan ja és ben fosc i s'encén el Faro, el conjunt arbrat fet de sis pins al voltant d'un pi central, que és omplert amb tot tipus de branques i fustes i que és instal·lat en un lloc ben visible des del poble. L'encesa del Faro és el senyal que indica que els fallaires començaran la baixada. Els fallaires s'agrupen al seu voltant i encenen les seves falles amb el foc del Faro. Una vegada tothom té la falla encesa, es diuen unes paraules demanant que el ritus s'acompleixi sense incidents. Aleshores es donen dues voltes primer al Faro i després tres voltes corrent a l'entorn de l'ermita. Cada vegada que passen per davant la porta els fallaires s'agenollen i tornen a córrer. Acabades les voltes es comença la baixada. Guiats pel fadrí major o majordom primer, i tancats pel fadrí menor o majordom segon (quer duu una bóta de vi), els fallaires i les seves torxes flamejants creen suggerents i misterioses imatges de llum en la foscor.

Des de baix, milers de persones segueixen la filera de punts de foc que serpenteja entre la muntanya. El camí és relativament còmode, doncs no hi ha un gran desnivell entre un punt i l'altre, però no està exent de riscos. El ritus acaba amb l'entrada dels fallaires a la plaça del poble, que es produeix corrent, en cursa, entre els crits de la gent que els espera pels carrers, animant-los en el seu darrer tram, i amb la música d'un nombrós grup d'acordionistes diatònics, que fan sonar cançons populars mentre esperen als fallaires. Tothom és recompensat amb un traguet de mistela i un tros de coca. Amb les falles encara per consumir es fa una gran foguera que serveix per crear el caliu que dóna pas al ball fins que el cos digui prou.

Tradicions associades a la festa

Antigament, havia estat tradició que el dia de la vetlla de Sant Quirc al matí, s'anés a cercar un arbre "trèmul" o "tremol" a les afores del poble, i es portés i plantés col·lectivament a la plaça del poble. Al voltant de l'arbre es feia la festa, el ball i les falles es consumien a la mateixa plaça, en foguera sota l'arbre.

LA POBLA DE SEGUR, Festa Major de la Mare de Déu de la Ribera i 45ª Fira, 17, 18 i 19 de juny.

Festa Major de la Mare de Déu de Ribera
Festa major amb baixada de falles. 45ª Fira de la Pobla de Segur.
La Pobla de Segur (el Pallars Jussà), 17,18 i 19 de juny



Ajuntament de la Pobla de Segur. Oficina Municipal de Turisme
http://www.pobladesegur.cat/
Av. Verdaguer, 35-37
25500 La Pobla de Segur (El Pallars Jussà)
973.680.038 i 973.680.257
turisme@pobladesegur.cat


La Pobla de Segur. Porta del Pirineu.

El municipi de la Pobla de Segur és la segona població més important de la comarca del Pallars Jussà, amb quelcom més de 3.000 habitants i amb una extensió de 33.59 km2. Situada estratègicament a 525 m d’altitud per sobre del nivell del mar, on hi ha la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell, que tenen la seva desembocadura a l’embassament de Sant Antoni, al límit de la vila. Per la seva situació prepirinenca, la Pobla de Segur ha estat des del seu naixement, un punt de contacte entre la cultura del Pirineu i la de la Conca i nexe d’unió entre el Pallars Jussà i les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i final de trajecte pels viatgers del tren.

El municipi està format pels següents nuclis agregats:
Sant Joan de Vinyafrescal, Puigmanyons, i Montsor.


FIRA DE LA POBLA DE SEGUR

Els propers dies 18 i 19 de juny se celebrarà la 45a Fira de la Pobla de Segur, que aquest any coincideix amb la celebració de la Verge de Ribera, patrona de la població. Durant el cap de setmana, a més de la tradicional baixada de falles, hi haurà ball amb la Tribu de Santi Arisa, sardanes, cercavila, teatre, tallers i animació infantil, intercanvi de plaques de cava, concert de jazz i festival de dansa, entre d'altres. A més, ens acompanyarà la Queca de "Crackòvia" i, tant el dissabte com el diumenge al migdia, hi haurà degustació de corder xisquet.


DEGUSTACIÓ DE CORDER XISQUET
Dissabte i diumenge a partir de les 13:00 h
Lloc: Davant Casa Boixareu
Preu del tiquet: 6 €
Inclou: corder, formatge d'ovella, pa, vi o aigua

PROGRAMA

DIVENDRES DIA 17 DE JUNY

17:30 h
Concentració de fallaires
Lloc: davant l’Oficina de Turisme
21:00 h
Concentració de la mainada amb els vestits tradicionals per rebre les falles. Amenitzat per la Cobla de Bellpuig
Lloc: davant l'Oficina de Turisme
22:45 h
Ofrena a la Mare de Déu de Ribera
Lloc: Església Parroquial
23:30 h
Ballada de sardanes amb la Cobla de Bellpuig
Lloc: Pl. de la Pedrera
00:00 h
Ball de nit amb la Tribu de Santi Arisa
Lloc: Pl. de la Pedrera

DISSABTE 18 DE JUNY

11:00 h
Inauguració de la 45a Fira de la Pobla de Segur
Cercavila amb els geganters i capgrossos de la Pobla i percussió de la Colla de Diables Lo Peirot de Tremp
Lloc: Recinte firal
12:00 h
Missa solemne en honor a la Mare de Déu de Ribera
Lloc: Església Parroquial
12:00 a 14:00 h
Taller d’automaquillatge
A càrrec de: Mary Kay
Lloc: Carpa situada al c/ Mestre Forga
13:00 h
Ballada de sardanes amb la Cobla Riella
Lloc: Pl. de l’Arbre
13:00 a 15:30 h
Degustació de corder xisquet
Col•labora: Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI)
Lloc: davant Casa Boixareu
18:00 a 20:00 h
Taller d’automaquillatge
A càrrec de: Mary Kay
Lloc: Carpa situada al c/ Mestre Forga
18:30 h
Animació infantil “Olla barrejada” amb La Cremallera Teatre
Lloc: Parc Alcalde Boixareu
Cantata “Adultus” interpretada pel Cor Infantil Els Raiers i el Cor Infantil Valldeflors i concert de la Coral Verge de Ribera
Lloc: Església Parroquial
20:00 h
Teatre “Dogville”
Organitza: IES la Pobla de Segur
Lloc: Cinema Avenida
22:00 h
Sopar popular amb música en viu
Organitza: Associació de Comerciants i Industrials de la Pobla de Segur (ACIP)
Lloc: Carpa a la pl. de l’Ajuntament

DIUMENGE 19 DE JUNY

11:00 h
Obertura del Recinte Firal
11:30 a 13:30 h
Tallers per infants d’aquarel•la i jocs, construcció d’instruments i orquestració, i construcció d’escultura efímera amb fang
A càrrec de: Les brunes, associació sociocultural del Pallars Jussà
Lloc: Parc Alcalde Boixareu
12:00 h
3a Trobada d’intercanvi de plaques de cava
Lloc: Carpa a la pl. de l’Ajuntament
12:00 a 14:00 h
Taller d’automaquillatge
A càrrec de: Mary Kay
Lloc: Carpa situada al c/ Mestre Forga
13:00 a 15:30 h
Degustació de corder xisquet
Col•labora: Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI)
Lloc: davant Casa Boixareu
17:00h
Festival de dansa a càrrec dels/les alumnes de Marta Carol
Lloc: Pl. de l’Ajuntament
18:00 a 20:00 h
Tallers per infants d’aquarel•la i jocs, construcció d’instruments i orquestració, i construcció d’escultura efímera amb fang
A càrrec de: Les brunes, associació sociocultural del Pallars Jussà
Lloc: Parc Alcalde Boixareu
Taller d’automaquillatge
A càrrec de: Mary Kay
Lloc: Carpa situada al c/ Mestre Forga
19:00 h
Actuació de jazz amb Dan Arisa Quartet
Col•labora: Associació Musical del Pirineu (AMUP)
Lloc: carpa a la Pl. de l’Ajuntament
21:00 h
Cloenda de la Fira

DURANT TOT EL CAP DE SETMANA

Mostra d’ovella xisqueta
La Queca de “Crackòvia” i uns quants corders ens acompanyaran durant els dos dies de Fira. També: degustació de corder i carpa amb venda de llana xisqueta.
Col•labora: Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI) i Associació Obrador Xisqueta
Lloc: davant Casa Boixareu

4t Espai Artesà
Dedicat a la venda i demostració d’artesans amb carnet d’Artesania Catalunya de la Generalitat.
Lloc: Carpes al Parc Alcalde Boixareu

Mostra de vehicles militars antics
Lloc: davant Casa Boixareu
Col•labora: C. Rancaño

Concentració de motos
Lloc: Àrea Vacacional
Organitza: Moto-Sport Pallars

“El tren dels pobles, de la Pobla a Balaguer”. Dibuixos de Joan Codina
Exposició al Molí de l’Oli. De l’11 al 19 de juny

Atraccions de Fira
Davant el Pavelló Municipal d’Esports

Museu dels Raiers
Obert: Dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge d’11 a 14 h

FIRA DE LA MARE DE DÉU DE LA RIBERA


El proper divendres dia 17 de juny hi haurà la tradicional baixada de torxes. Com cada any, es farà l'ofrena a la Verge de Ribera, hi haurà sardana popular i ball de nit amb la Tribu de Santi Arisa. El diumenge 18, dia de la Mare de Déu de Ribera, hi haurà missa solemne, sardanes a la pl. de l'Arbre i concert amb la Coral Verge de Ribera, el Cor Infantil Els Raiers i el Cor Infantil Valldeflors.

La Pobla de Segur renova cada 17 de juny la devoció envers la Mare de Déu de Ribera, patrona de la vila, a qui lloen oferint-li flors i realitzant una baixada de falles. La festa es celebra des dels anys cinquanta del segle XX, quan la vila era el centre econòmic i turístic d’aquesta zona dels Pirineus lleidatans.

La Pobla de Segur celebra, pels volts del 17 de juny, la festa de la Mare de Déu de la Ribera, considerada, juntament amb l'Aplec de Sant Miquel, una de les dues festes més importants de l'any al municipi.

Els rius i la Mare de Déu de la Ribera

La Pobla de Segur és en el punt exacte on hi ha l’encreuament de dos rius: el Noguera Pallaresa i el Flamisell, que conflueixen al sud de la vila i formen un estany fet per la mà de l'home, l'embassament de Sant Antoni. A més a més de ser habitualment indrets d’establiment de poblacions humanes, els encreuaments de rius estan considerats espais sagrats. Per això, no és estrany que la Pobla tingui per patrona a la Mare de Déu de la Ribera, probablement vinculada a alguna divinitat femenina anterior relacionada amb l’aigua i l’energia dels rius.

La imatge actual de la marededéu, que és tot l’any a l’església parroquial moderna de la Mare de Déu de la Ribera, data del 1942 i és obra del poblatà Joan Borrell Nicolau. La imatge és la tercera documentada: la primera és del 1657, mentre que la segona fou destruïda a la guerra de 1936-39. Ara bé, hom creu que la devoció a la Mare de Déu ha de ser molt anterior, perquè ja hi ha documentat el llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu al 1590.

La Baixada de falles

El ritus central de la festa és la baixada i ofrena del foc sagrat a la Mare de Déu. Els actes comencen quan, la vigília, el 17 de juny al vespre, els fallaires, els homes solters de la vila, es desplacen fins al cim de la muntanya de Santa Magdalena, un turó no gaire alt situat a les afores del poble i als peus del nucli urbà. Allà dalt erigeixen una senyera, sopen i beuen, tot esperant que es faci de nit. Els homes comencen a baixar un cop s'ha fet fosc del tot, cap a quarts de deu. Duen les seves falles enceses a les espatlles i desfilen per la carena d’aquest turó. Mentrestant, les pubilles i els gegants i capgrossos poblatans, juntament amb la resta del poble, es concentren davant l’Oficina Municipal de Turisme per dirigir-se cap a l’indret on es trobaran amb els fallaires, a l’inici de la muntanya de Santa Magdalena.

Com en d'altres indrets dels Pirineus, és tradició que tant els fallaires com les pubilles siguin solters i vagin habillats amb la vestimenta tradicional catalana. En els darrers anys, però a La Pobla de Segur, la condició de solter no és obligatòria per participar a la baixada.

Després de mitja hora de camí, els fallaires i el seu foc es troben amb les pubilles, que els reparteixen, a ells i a la resta de participants i curiosos, coca i moscatell en porró. Un cop la parella de fallaire i pubilla s'han retrobat inicien el camí fins l’església nova de la Mare de Déu de la Ribera, situada al centre de la vila, juntament amb totes les altres parelles en una animada cercavila encapçalada per una banda de música que fa sonar la melodia de la jornada. Arribats allà, els fallaires deixen les seves falles i, de la mà de les pubilles, entren dins el temple per realitzar, conjuntament, una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera. Quan acaben l'ofertori, es dirigeixen a la plaça per ballar una gran sardana que es dansa entorn la foguera que s’ha construït amb les torxes dels fallaires. Un cop acabades les sardanes, dues orquestres s'encarreguen d'amenitzar la resta de la nit.

La baixada recull la tradició que antigament es practicava i actualment es continua practicant en diferents pobles muntanyencs: Alins (Pallars Sobirà), Isil (Pallars Sobirà) o Boí (Alta Ribagorça), per Sant Joan; a Durro (Alta Ribagorça), per Sant Quintí; a Erill la Vall (Alta Ribagorça), per Sant Cristòfol, i així successivament per diferents llocs de la geografia pirinenca.

De la baixada de falles de la Pobla no n’hi ha cap referència escrita en documents de la vila, però per tradició oral se sap que és una pràctica antiquíssima. La recuperació moderna d’aquesta tradició popular va tenir lloc a partir del 1957, de la mà de l’alcalde Josep Maria Boixareu i el músic Joan Lluís Pallarès, que en va fer la música.

Petits fallaires

Fins el 2007, la cinquantena de fallaires que protagonitzaven la festa eren tots adults. Sempre hi podia haver algun nen, fill de fallaire, que acompanyés el pare amb una minifalla feta a la seva mida, però era l'excepció. Podia haver-hi molta mainada vestida de fallaire, però sense poder participar-hi directament. Des del 2007, la comissió de falles ha decidit obrir la participació als més menuts, d'entre 5 i 11 anys, que baixen acompanyats dels seus pares i en companyia de la resta de fallaires.

Cada participant és responsable de construir-se la seva pròpia falla, amb més o menys destresa. Per als infants, però, l'ajuntament ha habilitat un magatzem comú en què els pares poden anar-hi amb els seus fills i muntar conjuntament la falla, amb l'ajuda dels altres pares o d'altres experts en la matèria.

La proposta ha estat molt ben acollida entre els poblatans. En la que és la primera vegada que els infants poden córrer les falles, se n'hi han apuntat una trentena, que contribuiran a enriquir encara més la vistositat de la festa.

Altres actes

L’endemà, 18 de juny, diada de la Mare de Déu de Ribera i dia de festa local, la vila es desperta amb un sorollós repic de campanes que crida tothom a assistir a la missa en honor a la patrona. La missa inclou el cant de la Pontifical de Perosi, un himne molt solemne, i acaba amb el besamans a la imatge de la Mare de Déu que és al cambril.

CATALONIA, OUR COUNTRY...

Catalonia is one of the seventeen autonomous communities of the Kingdom of Spain. Catalonia comprises four provinces: Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona. Its capital city is Barcelona. Catalonia covers an area of 32,114 km² and has an official population of 7,535,251. It borders France and Andorra to the north, Aragon to the west, the Valencian Community to the south, and the Mediterranean Sea to the east (580 km coastline). The official languages are Spanish, Catalan and Aranese.

The name Catalunya (Catalonia) began to be used in the 11th century in reference to the group of counties that comprised the Spanish March. The origin of the term is subject to diverse interpretations. A theory suggests that Catalunya derives from the term "Land of Castles", having evolved from the term castlà, the ruler of a castle. This theory therefore suggests that the name Castille and Catalonia have the same etymology, though critics question this.
Another theory suggests that Catalunya (Latin Gathia Launia) derives from the name Gothia (or Gauthia), "Land of the Goths", since the Spanish March was first known as Gothia, whence Gothland > Gothlandia > Gothalania > Catalonia theoretically derived.
Yet another less accepted theory points to the Lacetani, an Iberian tribe that lived in the area and whose name, due to the Roman influence, could have evolved by metathesis to Katelans and then Catalans.

Like some other parts in the rest of the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula, Catalonia was colonised by Ancient Greeks, who settled around the Roses area. Both Greeks and Carthaginians (who, in the course of the Second Punic War, briefly ruled the territory) interacted with the main Iberian substratum. After the Carthaginian defeat by Rome, it became, along with the rest of Hispania, part of the Roman Empire, Tarraco being one of the main Roman posts in the Iberian Peninsula.
Catalonia then came under Visigothic rule for four centuries after Rome's collapse. In the 8th century, it came under Moorish al-Andalus control. Still, after the defeat of Emir Abdul Rahman Al Ghafiqi's troops at Tours in 732, the Franks conquered former Visigoth states which had been captured by the Muslims or had become allied with them in what today is the northernmost part of Catalonia. Charlemagne created in 795 what came to be known as the Marca Hispanica, a buffer zone beyond the province of Septimania made up of locally administered separate petty kingdoms which served as a defensive barrier between the Umayyad Moors of Al-Andalus and the Frankish Kingdom.
The Catalan culture started to develop during the Middle Ages in a number of these petty kingdoms organised as small counties throughout the northernmost part of Catalonia. The counts of Barcelona were Frankish vassals nominated by the emperor and then the king of France, to whom they were feudatories (801–987).
In 987 the count of Barcelona did not recognize the French king Hugh Capet and his new dynasty, which put Catalonia effectively beyond Frankish rule. In 1137, Ramon Berenguer IV, Count of Barcelona married Queen Petronila of Aragon, establishing the dynastic union of the County of Barcelona with the Kingdom of Aragon that was to create the Crown of Aragon.
It was not until 1258, by means of the Treaty of Corbeil, that the king of France formally relinquished his feudal lordship over the counties of the Principality of Catalonia to the king of Aragon James I, descendant of Ramon Berenguer IV. This Treaty transformed the region's de facto autonomy into a de jure direct Aragonese rule. As part of the Crown of Aragon, Catalonia became a maritime power, helping expand the Crown by trade and conquest into the Kingdom of Valencia, the Balearic Islands, and ultimately even Sardinia, Sicily, Corsica, Naples, Athens.
Aragon had been very severely hit by the Black Death and by continuing outbreaks of plague. According to John Huxtable Elliott, "Between 1347 and 1497 the Principality had lost 37% of its inhabitants, and was reduced to a population of something like 300,000."
In 1410, King Martin I died without surviving descendants. As a result, by the Pact of Caspe, Ferdinand of Antequera from the Castilian dynasty of Trastamara, received the Crown of Aragon as Ferdinand I of Aragon.
His grandson, King Ferdinand II of Aragon, and Queen Isabella I of Castile married in 1469, becoming los Reyes Catolicos; subsequently, this event was seen as the dawn of the Kingdom of Spain. At that point, though personally and informally unified, both Crowns of Castile and Aragon maintained distinct territories, each keeping its own traditional institutions, Parliaments and laws. Castile commissioned the expeditions to the Americas, and benefited from the colonial riches. Political power had shifted away from Aragon toward Castile and, subsequently, from Castile to the Spanish Empire. King Charles V was the first sole monarch holding the crowns of both Aragon and Castile.
For an extended period, Barcelona (not Catalonia), as part of the former Kingdom of Aragon, continued to retain its own usages and laws, but these gradually eroded in the course of the transition from feudalism to a modern state, fueled by the kings' struggle to have more centralized territories. Over the next few centuries, Catalonia was generally on the losing side of a series of local conflicts that led steadily to more centralization of power in Spain, like the Reapers' War (1640–52). In 1659 the Spanish Crown offered the Roussillon territory to the Kingdom of France. Now this territory is the Department of Pyrénées-Orientales, and also is named Northern Catalonia (Catalunya Nord).
The most significant conflict was the War of the Spanish Succession, which began when Charles II of Spain (the last Spanish Habsburg) died without a direct heir in 1700. Catalonia, like the other territories that had formed the Crown of Aragon in the Middle Ages, mostly rose up in support of the Habsburg pretender Charles VI of Valencia Holy Roman Emperor, while the rest of Spain mostly adhered to the French Bourbon claimant, Philip V. Following the fall of Barcelona on 11 September 1714, the "special status" of the territories belonging to the former Crown of Aragon and its institutions was abolished by the Nueva Planta decrees, under which all its lands were incorporated to the Crown of Castile as provinces, within a united Spanish administration, as Spain moved towards a centralised government under the new Bourbon dynasty.
In the latter half of the 19th century, Catalonia became an industrial center; to this day it remains one of the most industrialised parts of Spain. In the first third of the 20th century, Catalonia gained and lost varying degrees of autonomy several times, receiving its first statute of autonomy during the Second Spanish Republic (1931). This period was marked by political unrest and the preeminence of the Anarchists during the Spanish Civil War (1936–39). The Anarchists had been active throughout the early 20th century, achieving the first eight-hour workday in the world in 1919. After the defeat of the Republic in the civil war, which brought General Francisco Franco to power, his regime suppressed any kind of public activities associated with Catalan nationalism, Anarchism, Socialism, Democracy or Communism, including the publication of books on those subjects or simply discussion of them in open meetings. As part of this suppression, the use of Catalan in government-run institutions and during public events was banned. During later stages of the Franco Régime, certain folkloric and religious celebrations in Catalan resumed and were tolerated. Use of Catalan in the mass media had been forbidden, but was permitted from the early 1950's in the theatre. Publishing in Catalan continued throughout the dictatorship.
After Franco's death (1975) and with the adoption of a democratic Spanish constitution (1978), Catalonia recovered political and cultural autonomy. Today, Catalonia is one of the most economically dynamic regions of Spain. The Catalan capital and largest city, Barcelona, is a major international cultural centre and a major tourist destination.